Aquesta setmana celebrem la festa de Tots els Sants el dijous dia 1 de novembre. La lectura del evangeli és la de les benaurances.
L’Església celebra la
festa de Tots els Sants, milers de persones desconegudes que han mort i reposen
en la glòria de Déu, al costat dels sants canonitzats. Aquests són exemple per
a tots els cristians i els venerem als altars.
Però, què vol dir ser
sant? Què és un sant?
Jesucrist és el sant de tots els sants. I ho és perquè
obre el seu cor a Déu i viu una íntima relació amb ell. Això és la santedat:
experiència d’amor que ens omple i que ha estat el tresor de moltes persones,
de tots els temps i per tot arreu. La proximitat a Déu al llarg de tota la seva
vida i l’abast del seu amor són propis de tots els sants.
Les benaurances ens
presenten un retrat del sant. Però, com es pot ser feliç en mig del sofriment,
de la fam, de la persecució? Totes les benaurances van seguides d’una promesa:
el Regne del Cel.
Crist és el primer
benaurat. El qui fa la voluntat del Pare, encara que sap que això el portarà a
la mort; el pacífic que renuncia a tot poder; el que passa fam i set, però
també dóna de menjar i ens dóna el seu propi cos, fet pa; el que plora per amor
a l’amic i per la incomprensió dels seus; el que té el cor transparent, i a
través d’Ell veiem Déu; el que té misericòrdia i es compadeix dels altres; el
que és perseguit i mort per fidelitat al seu Pare del Cel.
Per tant, les benaurances
són un retrat del mateix Crist, i un missatge d’alè als seus seguidors, perquè
sapiguem imitar les seves passes amb fidelitat, coratge i alegria.
